Després de la Jornada de dissabte passat es pot participar ja via digital en el Debat sobre Democràcia Directa organitzada per Multireferèndum (amb col.laboració del Col.lectiu Singulars). El registre aquí a Deliberaweb és immediat, només cal posar usuari i contrasenya i ja es pot participar.
La intenció és permetre un debat obert digital entre participants virtuals.
La participació, com veureu, es concreta de manera molt senzilla, mitjançant comentaris escrits a les diverses afirmacions o breus raonaments que hagin expressat els ponents en les seves xerrades i que nosaltres hem transcrit aquí, i expressant els graus d'acord que tingueu amb aquelles, mitjançant uns emoticons de colors.
També hi ha la possibilitat de participar en un debat més general sobre cadascuna de les xerrades, i de participar comentant sobre qüestions que van sorgir en el debat obert. Al final del tot hem deixat obert un espai per valoracions globals de la Jornada i d'aquesta metodologia de debat digital.
La idea és deixar els debats oberts aquí durants uns dies després de la Jornada, com a mínim fins la Presentació pública de Multireferèndum el 20 de febrer a Can Batlló a Sants (De 11 a 13 hores del matí). Pujarem si tot va bé, diumenge o dilluns, els arxius amb les gravacions.
Esperem que funcioni molt bé l'experiment! Gràcies al Dani de l'eina Delibera per tota la seva ajuda!!
Comments (1)1.1 PROPOSTA DE MULTIREFERÈNDUM
Els col.lectius que farem aquest primer Multireferèndum tenim un vincle d'afinitat, però ha estat obert des del primer moment i ho està per tothom. Tant en aquesta primera onada de multirefèrendum com per les que vinguin en el futur
Qüestions que plantegem:
- Conreus transgènics
- una pregunta sobre ILPs -la necessitat de què ILps rebutjades puguin ser sotmeses a referendums vinculants- que recolzen diferents plataformes que han portat ILps al Parlament.
- La tercera seria la del col.lectius de la Xarxa Sobirania Energètica sobre el control democràtic de l'energia
- Una quarta sobre la privatització de l'aigua (col.lectius d'Aigua és Vida)
- la pregunta del deute públic
S'estan tancant preguntes sobre la MAT i Aturem BCN World
Podran votar majors de 16 anys, residents a Catalunya. Tota la informació la teniu a la pàgina web wwww.multireferendum.cat. És farà una combinació de vot digital i anticipat. En centres de treball, centres cívics etc, meses de vot amb voluntaris a tot el territori. Podeu donar-vos d'alta a la web donant dades personals (com a fedatari -contacte en un territori- , o com voluntaris de mesa, estarem en contacte permanent, i proporcionarem tota la informació que calgui )
Garantirem un debat públic sobre les temàtiques. A La Universitat Indignada sobre totes les temàtiques, i un descentralitzat de cada tema a diferents llocs del territori
És una invitació a confluir, en un temps concret, amb propostes potents. Una invitació a expressar la pulsió política que tots tenim, a desobeir, a no sotmetre'ns, a no delegar. Una arrel que existeix des de sempre en la gent d'aquest país tot i que ens vulguin vendre que som una cultura pactista i resignada, això no és veritat. 
Però ho hem de fer cercant consentiments i pacificament.2. Transició democràtica: Un camí amb punt i final. Ponència de la Itziar González Virós (arquitecta, ex regidora de Ciutat Vella, impulsora del Parlament Ciutadà)
2.1. És important que les estructures que creem es puguin subvertir. No siguin paràsits de la propia democràcia. La Transició va crear una cosa estàtica i autista, fixa. No es va crear i construir bé, i per això ara continuem en la Transició sense haver transitat a res diferent. 2.2 Totes les peces igual d'importants, tot i que diverses. Reconèixer la diversitat, encadenament de lluites, on un ho deixa, l'altre ho segueix. I no oblidar les lluites passades. Noves eines permeten noves col.laboracions. No és el mateix treballar en una línia, lluita concreta que posar-nos a col.laborar. Allò comú ens permet reconèixer la diversitat. El Multireferèndum no seria només votar sinó confluir2.4 La democràcia és reconèixer que la vida és lluita. La passivitat porta al sistema actual. En la democràcia directa, el ciutadà està en moviment, fa construccions polítiques, fa un disseny continu de polítiques. Portaria a un tipus de persona comunitari.3. Referèndums locals i nacionals i altres elements d'implicació política: Eines habituals arreu que aquí són excepció. Ponència de Marc Parés.(Coordinador del Grup de Recerca en Participació i Moviments socials de l'IGOP-UAB, ex regidor del Figaró)
3.1 Què volem dir amb participar: Protestar també es participar. Segurament es pot incidir més, fora dels canals que ens ofereix el sistema. La participació des de dalt, les pràctiques de governança participativa d'aquests anys, la sensacio és que han estat un fracàs 3.2 Què és la democràcia directa? La ciutadania decideix, i sense intermediació, sobre qüestions polítiques que no siguin l'elecció de representants. 3.3. Ara, amb menys institucions, qui regula és el mercat. És el gran risc. Alternativa: pràctiques comunitaristes, d'autogestió social. Democràcia directa potser està a cavall, al mig, entre l'autogestió i una execució que farien les institucions. El debat seria: Fins a quin punt podem prescindir de les institucions? Potser necessitem equilibri entre tres potes: Representació, democràcia directa, deliberació. Ara està molt esbiaixat en la representació. 
Anar a una democràcia equilibrada amb les 3 potes.3.4 Tres critiques a la democràcia directa (Tucídides)
1. Els ciutadans són ignorants, actualment és fàcil de rebatre
2. Les assemblees són emocionals i porten a la demogògia, i que els millors oradors arrosseguin als altres
3. La tercera que no s'assumeix responsabilitat. Però en la representativa això està clar que tampoc passa, els representants no assumeixen responsabilitat.
S'ha de respondre a les crítiques.
3.5 En els referèndums, altres països tenen més experiència que nosaltres. Hi hauria moltes manera de portar-los a la pràctica. Calen noves formes de democràcia, cal innovar. El marc legal no ens ha de constrenyir i que no puguem fer pràctiques de referèndums, de democràcia directa. S'ha fet així en altres països. Molts exemples de referèndums al món. A Portuigal llei de l'avortament que va assumir el govern. Altres referèndums de revocació de mandataris. Alguns des de dalt, altres des de baix. A Austràlia, a Estats Units. Aqui es anecdòtic. Primer esborrany de Constitució proposava tres tipus de referèndums vinculants. Però com sabeu això va caure (el referèndum derogatori, i el lesgislatiu).
Continua la possibilitat de fer comentaris a parts de la ponència del Marc Parés abaix de tot, num 3.6
4.1 El discurs públic ve ple de trampes ideològiques. Hem d'abandonar el hardware establert i canviar-nos-el. Això pot ser la clau de tot lo altre, de tot els canvis que puguin venir després. Aquest ciment, hardware, ens pot permetre desenvolupar tot lo demes4.2 Tots tenim al cap la gramàtica política liberal, volguem o no. Hi ha uns punts claus que funcionen en totes, des de les més democràtiques fins a les mes demediades, les mitges democràcies:
Des d'on coneixem? En comú, o d'experts politòlegs? Ens les democràcies liberals són els tècnics, que no són neutrals tot i que se'ns ven que sí. Caràcter impostat del discurs polític que amaga una subjectivitat especifica: el pensament del home blanc occidental. Però això represent un problema greu en la democràcia, que és govern de la multitud.
4.3 Els conceptes no els hem d'agafar com ens els donen. Es desplacen. Per exemple, què és sostenibilitat? Qui ho diu, des d'on diu? S'amaguen en aquests discursos de la democràcia liberal les relacions de dominació que precisament s'haurien de desvetllar. Per exemple el concepte d'individu, no és neutral, no és casual. És un dispositiu ideològic de control de la ciutadania. Necesitem l'apertura d'un horitzó des d'on podem veure que podem fer altres coses, funcionar d'una altra manera. Cal provocar un curtcircuit:
En el discurs establert se'ns diu que individu és anterior a la política (Hobbes). No és així: abans de la modernitat, del liberalisme no hi ha el individu. Hobbes diu que l'home és un llop per altre home, un assassí. Segons Althusserl, però, és un simbiont i la relació comença amb la simbiosi mare- bebé. No som autosuficients. El nen salvatge (Victor de Aveyron, Godard) ens mostra que la condició humana és simbiòtica.
4.4 En aquest hardware que comença amb Hobbes partim de lo pitjor que podem ser: La por seria l'element fundacional de la politica.
Per tant el punt de partida de la desobediència és perdre la por. La por ha de canviar de bàndol.
S'intenta ficar por a la gent, una vegada i una altra. Por per assegurar la governança.
Tenim el problema de la por. La por no està repartida per igual. Experiències de la por del jove precari, de la dona, immigrant o del burgès ric són diferents. El règim politic té l'habilitat de gestionar aquests diferents modalitats de por en benefici seu.
4.5 Democracies liberals millor que altres tipus de règims tirànics, obviament. Però hem d'anar mes enllà.
La governança gestiona la diversitat. Volen que la diferència estigui limitada a què siguem del PP, del PSOE etc, algo que ells puguin gestionar: les poblacions de votants. El crit destituent diu, però, no ens representen; David Fernández diu ells ens representen a nosaltres. En la democràcia absoluta la llibertat s'entendria com a llibertat de no dominació. La llibertat no és fer el que vols, consumir, capricis. No és ser lliure, ser-ho només en els espais que et cedeixen, en un conjunt d'accions possibles. En canvi, a vegades acceptar una autoritat, un comandament et pot fer més lliure (educació, relació mestre alumne)
El Maquiavel dels Discursos diu, qui genera la llibertat i la llei és el tumult, el conflicte. El liberalisme no pot negar això. Moviments socials no es fan, no s'han fet mai des de l'obediència, sempre des de la desobediència. (1 de maig, moviment llibertat dels negres a estats units, 15 M...)
Participar, igual que estimar no es conjuga en imperatiu. Participació lliure sota comandament liberal, només és la desobediència.
Consulta independència: Presa de pèl des del punt de vista de la gramática polítiuca que ells fan servir. Només tindria sentit tenint capacitat política per desobeir al sobirà espanyol. Fer efectiu un poder constituent.
L' Estat ens planteja el contacte abrahàmic. "Sacrifica el teu fill per mostrar la teva fidelitat", així parla l'estat liberal. Però hi ha altra narrativa, el contacte fàustic, de la pluralitat : és perquè podem caure en la temptació, perquè hi ha risc que som lliures. És el Leviatan, no Deu, el que ens fa lliures.
"No hi ha alternativa"- diu la Tatcher. La vertadera democràcia subvertiria això, el discurs de què no hi ha alternativa
Viure en democracia es viure amb el risc, no l'eliminarem del tot, no hi ha el regne dels justos, no hi ha un més enllà. Aprendre a prendre decisions que comporten un risc d' error. Ser nosaltres capaços de viure amb el dimoni, no de donar-li el poder. Estem en un context, amb una constitució, que nosaltres no vam votar, no l' hem escollit/decidit, però tenim capacitat de qüestionar, de desobeir. A partir d'això es genera un horitzó nou, no limitat, i són possibles institucions diferents.
Desobediència, implicació, participació: No deixar les coses en mans de la fortuna. La fortuna és el capital, i produeix les crisis que ja coneixem
5. Debat Obert. Primer intervenen Kenneth Peiruza de Pirates, Jordi Martí Font de la CUP, Xavier Domènech del Procés Constituent i Blai Dalmau del Grup de Reflexió per l'Autonomia, 10 minuts cadascun. Després, qualsevol dels 8 ponents i quaselvol dels assistents poden demanar la paraula al moderador, el periodista Josep Camajoan
5.1 Blai Dalmau de Grup de Reflexió per l'Autonomia: L'Estat està basat en la violència i és una estructura de dominació. L'autonomia no ha de ser només política sinó en tots els aspectes de la vida: seria la Revolució Integral
Kenneth Peiruza de Pirates: Les nostres democràcies estan anclades en el passat, els seus proecessos de representació es van constituir en un temps en què no hi havia altra manera de governar països grans. Ara els canals d'opinió horitzontals són molt poderosos.
Xavier Domenech: La democràcia directa, és necessària en un procés de ruptura. Després caldrà també una democràcia representativa, per vàries raons, també perquè la gent potser no pot o vol participar tot el temps, i té dret a no fer-ho.
Jordi Martí Font: Falta una crítica dura a la democràcia actual. I, al cap i a la fi, fins on estem posats a desobeir, fins on estem disposats a posar-hi el cos ?
5.2 Públic assistent
Senyor que es presenta d'origen uruguayà però vivint a Catalunya. Hi ha ciutadans exclosos. No podem participar en el debat. 1 200 000 habitants. S'ha d'incloure als immigranst en la vida social i política. (Es contesta després des de Multireferèndum que podran participar, tot resident major de 16 anys pot participar)
Joan Rovira, de Pirates de Catalunya. Planteja dos dimensions del procés de Multireferèndum. És un qüestionament de la democràcia representaiva. Però també ha d'haver un debat i un acord de com s'ha de fer les preguntes.
Altre persona del públic parla sobre democràcia: Cita el control dels mitjans de comunicació, i planteja la via del sorteig per la democràcia representativa amb l'objectiu de trencar el lideratge.
Xavier Domènech: Les democràcies han estat una victòria de les classes populars. Els hi feia por el sufragi universal. Doctrinalment, liberalisme i democràcia liberal no eren compatibles, ho tenien clar. Les poques llibertats formals les hem conquerit , no ens les han concedit. No els hi regalem aquestes conquestes. Sufragi universal és una conquesta de les classes populars. Recomana la lectura de la Convenció de l'any II de la Revolució francesa. Hi apareix el Dret a la Revolta, sempre que hi hagi opressió del poble. Cap generació pot imposar la Constitució a la següent.
Democràcia és una paraula nostra
Públic: Treure-los del seu poder la paraula democràcia. Per tant si parlem de democràcia els deslegitimem a ells. Hem d'arriscar-nos, innovar.
Raimundo: Molt important reflexionar i mirar el tresor històric,
Jordi: Esta bé recuperar la paraula democràcia. S'ha de fer una critica dura al que va suposar el procés dels 70. Falta una crítica a la democràcia actual. Ens quedarem amb el que tenim si no fem una critica radical, dura.
Altra persona del públic: Cal una crítica radical dura al que hi ha ara. Si només quatre pedaços, quatre arreglos, serà una segona transició que serà pitjor que l'altra
Kenneth: Democràcia de merda. Per una demcoràcia de veritat nessites població educada. Els interessa poc que la gent estigui educada. Tenen el monopoli dels cens. S'hauria d'anar construint un cens paral.lel de l'estat. Necessitem demostrar que efectivament som la majoria
Públic: Dificultad modificar dinàmiques, a les escoles també
Públic: Multireferèndum sembla que es reafirma en confluències puntuals. A part d'això voldria que fos la llavor d'alguna cosa més constructiva, amb assemblees populars. Es planteja perquè no seria possible construir una cosa amb més solidesa de moviment
Una noia: Cal una eina de reflexió i deliberació sobre coses més profundes. Reflexió de manera horitzontal. Que el multireferèndum faciliti o sigui un proces de deliberació col.lectiva, doni veu a opinions diferents de les que surten a la tele
Gerard. Som lo que Sembrem havíem començat fent desobediència: Sega de camps, judicis, disputes internes. La ILP bona excusa per fer campanya i sumar gent. Vam conèixer molta gent nova amb inquietuds similars
Als col.lectius els hem demanat que estiguin disposats a desobeir, seria putada que NO ens ho prohibissin, posar les meses electorals. Les intentarem posar. I si no ens deixem, potser allargarem el vot electronic. Cadascú acabi de donar-li al multireferèndum el contingut i significat que vulgui. Del que es tracta és de posar en marxa processos col.lectius. A partir daquí ja reflexionarem sobre la democràcia. Immigrants volem que participin en la votacio i en la campanya. Grups locals que puguin dinamitzar el tema. Preguntes hem fet uns minims criteris, revisable. No serà un sistema perfecte. Vol ser vivencial, passional. Imperfecte, millorable.
Públic: Democràcia sense projecció cap a la igualtat no té cap contingut.Kenneth: Com fer una democràcia directe viable a nivell pràctic?
Ara el poder el tenen les oligarquies. Si donem gran part del poder als Ajuntaments, les decisions que haurem de prendre amb votacions entre totes seran poques
Volem poder decidir sempre que ho creiem necessari, no delegar als ajuntaments.
Marc Parés- Cal resistència, disidència, incidència, com la PAH 3.6 Continuació de la ponència del Marc Parés
En el nostre país, algunes excletxes de referendums. A nivell nacional i local. En algun ajuntament ho fan, el de Barcelona ho tenia regulat però no ho va fer servir fins la consulta de la Diangonal. Al Figaro ho vam fer. També es pot fer fora de la legalitat, com la proposta del Multireferèndum
3.7.La gent del Figaró proposa, prioritza i acaba votant, en inversions i altres. També planifiquen el mandat de manera conjunta. El pressupost anual una part se sotmet a participació, poden fer propostes, s'acaben votant. Plans d'urbanisme i altres es fan de manera col.laborativa. Els filtres de les propostes també estan acordats de manera participativa. Va augmentant la participació e la gent amb els anys, i també de col.lectius que poden estar menys integrats, com les persones immigrants del Magreb. 3.8 És important que la participacio es faci des de la diversitat, tot els col.lectius es sentin cridat a implicar-se, a expressar-se. General comments
